Conduir a la Califòrnia urbana és fascinant. Tot i haver un límit de velocitat has de ser prou despert per a adequar la teva velocitat a la del fluxe del trànsit. Però quan veus que tothom va trepitjant el gas i practicant el campi-qui-pugui la cosa es fa una activitat trepidant; i més pensant que això passa de manera exclusiva a l'autopista. Per carrer, la gent canvia radicalment. Es relaxa, no supera el límit de velocitat i s'atura del tot a cada semàfor i en cada STOP o en cada pas zebra que es trobin encara que no hi hagi ni una ànima en kilometres a la rodona.
Hem passat per dos ponts avui. Per anar a la part oest de la badia hem agafat el San Mateo-Hayward Bridge, a la zona sud de la badia i que té més d'onze quilòmetres. Per tornar a San Francisco hem agafat el Bay Bridge, més cap al nord i que té uns tretze quilòmetres. Cal dir que les autopistes als Estats Units són gratuïtes, al contrari de Catalunya, però l'única cosa que es de pagament són els ponts, i en el cas de San Francisco sempre per a entrar a la ciutat, per sortir és gratuït.
Hem fet una ruta turístico-emocional en cotxe per la ciutat natal de la Jessica, Oakland, la ciutat més gran de la part est de la badia. Els barris de Piedmont, Montclaire, Chinatown, East Okland, West Oakland, Downtown... Els barris alts de la ciutat, els de la muntanya, són de somni: nets, ordenats, elegants, bonics, tranquils, silenciosos i carrers plens d'arbres, d'aquells barris residencials on mai no hi passa res. I el que s'endú el primer premi és Montclaire, una petita bonica barriada on un company de l'escola de la Jessica, Justin, ha obert una botiga de bicicletes. A mesura que baixes de la muntanya el paissatge va canviant radicalment. I el canvi més dramàtic es copsa a West Oakland, una zona plana prop de la badia amb avingudes amples, edificis antics molt deixats, bruts, plens de gent sense sostre ni feina o amb pocs recursos i on bàsicament són negres. Realment és increïble veure aquestes diferències en tan poc espai.
Després de tot això hem anat a dinar a Ratto's, una botiga de delicatessen europees (catalanes incloses) on s'hi poden demanar entrepans espectaculars i on la Jessica hi anava sovint amb els seus pares a comprar menjar. Després d'això un passeig pel Chinatown d'Oakland on hi viu la comunitat xinesa més gran dels Estats Units.
Hem quedat a Berkeley amb la Maria i en Ramses, amics de la Jessica del High School. Com a bons "guiris" hem aprofitat per a comprar sabatilles Converse molt més barates que a Europa, unes samarretes de la UC Berckeley i després hem anat a comprar menjar hindi per a emportar en capses de menjar xinès. Berkeley és coneguda arreu del món per la seva universitat, moviments socials i vida alternativa. Quan arribes des d'Oakland vas veient poc a poc cases plenes d'estudiants i gent jove arreu. El carrer principal és Telegraph Ave i és ple de gent amb paradetes de coses hippies i de botigues de música, roba i restaurants de cuina de mil classes on s'hi apleguen els estudiants. Hi ha ple de gent passejant, turistes, estudiants o gent lisiada i mig tocada manifestant-se, fumant... És un dels únics llocs de la badia on pots trobar gent fumant pel carrer. A més, no és il.legal anar pel carrer en boles.
Ostres... hi ha tantes coses per a explicar que me'n deixo la meitat i per altra banda em faig pessat alhora. Últim apunt. Si voleu prendre un gelat com déu mana aneu a Fenton's a Piedmont Ave. Un lloc Vintage on la Jessica anava a prendre gelats i on la mida més petita afartaria un lluitador de sumo. I si voleu prendre una pinta de cervesa després del gelat aneu al Pub Kerry House on l'amo és negre i la música de salsa és habitual... tot un Melting Pot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada