Avui dilluns hem fet poca cosa. La boira realment comença a ser una mica emprenyadora. Volíem anar a caminar per una zona prop del mar al comptat de Marin però tot just passar el Golden Gate Bridge ens hem adonat que realment avui no era el millor dia per anar a caminar per Point Reyes. Davant la boira espessa i pixanera hem agafat el mapa i hem decidit anar a Santa Cruz, al sud de San Francisco prop de Monterrey, que al ser prop de 100 milles al sud de la boira, hem pensat que potser la cosa canviaria. La veritat és que la cosa ha canviat de manera radical, com ja ens té acostumats el clima estiuenc de per aquí.
Santa Cruz es un poble descassos 50.000 habitants escampats per una gran area plena de boscos i davant del Pacífic, al nord de la badia de Monterrey. Va ser un antic enclau natiu i després va servir perquè els espanyols hi fundessin una Misión. Aquest poble, com segurament la majoria, són calcats als pobles de l'antic oest americà. Té un carrer principal on hi trobem els serveis i botigues i bars i restaurants en edificis bàsicament de fusta i que no exedeixen a molts estirar dos pisos d'alçada. La resta del poble, estigui al costat del Downtown o no, és bàsicament residencial. Aquí, a més, hi ha una universitat, la qual dóna vida al poble i, basicament, el que s'hi pot fer és practicar el surf, pescar, contemplar els lleons marins de la zona del moll o bé anar a disfrutar d'un parc d'atraccions amb muntanyes russes, maquines recreatives noves i "vintage", etc. De fet, després de marxar del poble ens hem assaventar-nos tot just arribar a casa que hi ha hagut un accident en una de les atraccions amb ferits inclosos.
Després d'això hem tornat a SSF i en el camí hem passat per l'arxiconeguda falla de San Andreas on han aprofitat per a construir-hi un pantà per avastir d'aigua a certes parts de la badia. Realment hem passat de la calor infernal de la California al fred de la boira de San Francisco poques milles abans de d'arribar a San Francisco. Despres d'aixo, de compres.
Quan més ens estem a California més em fa la sensació que l'estiu aquí arriba de manera diferent. Les zones d'interior i de costa però de més al sud gaudeixen d'un clima atemperat a tirant a caloròs o ultra asfixiant en el cas dels deserts. Això sí, no existeix gaire el terme de xafugor. En canvi les muntanyes fa un clima típic de muntanya i el que sorpren força és el microclima de San Francisco. Els vens humids que entren a primera hora de matinada sobre la peninsula col·lisionen amb els seus turons i fan que es condensi formant núvols. Hi ha dies que a la zona oest, ja no de la badia sinó de la península s'instal·la sobre la ciutat i no hi ha manera de fer el guiri sense que la boira se't pixi a la cara o bé anant gairebé amb anorac. Aquest país no deixarà de sorprendre'm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada