San Francisco no s'acaba mai

Per molt temps que estiguis a San Francisco i la seva badia te n'adones cada cop més que aquesta regió del món no s'acaba mai. Això em fa pensar que per molt que estiguis en un lloc mai te l'acabaràs, mai l'acabaràs de conèixer i això no deixa de generar unes emocions contradictòries. Per una banda, t'inquieta pensar que mai podràs conèixer tot el món i tot el que hi passa i el que hi ha. Però, per una altra, t'alleugereix pensar-ho, perquè sempre et quedaran coses per conèixer.

Els dies de diarrea, viatges allunyats i presses avui ja han disminuit. Hem reduit la marxa i hem decidit passar aquest cap de setmana llarg amb la Ceyla i, bàsicament, per San Francisco. Sense presses i sense objectius. Estem esgotats i, tot i que ens quedaríem una mica més per aquí, la veritat és que necessitem unes bones vacances de les vacances.

Avui hem anat al museu De Young que es troba en un extrem del Golden Gate Park. En aquest museu hi pots trobar una mica de tot, des d'art natiu americà a asiàtic o contemporani. Hem anat a veure l'exposició itinerant de Chihuly, un artista nordamericà que treballa el vidre i que fa coses totalment extraordinàries, de vegades un pèl kitsch, però de vegades impressionant a la vista per la seva complexitat en la seva creació. Si es puja al terrat d’aquest edifici vanguardista de formes irregulars i rectes s’hi pot tenir una bona vista parcial de la ciutat si és que la boira no t’ho impedeix.

Després de dinar hem intentat trobar un pedal loopstation per a mon germà que ens ho va demanar i que, en principi, haurà de ser el seu regal de Nadal i després ens hem mogut cap a Oakland un altre cop. La darrera vegada que vàrem veure a en Philip i en Mike, amics i antics veins de la Jessica i els seus pares, en el sopar  que vam fer vàrem quedar un dia amb l’escusa de fer fotos a casa seva. I és que casa seva és realment un museu. Tota la casa és de fusta i ja, tot just entrant-hi, et trobes amb la constant que defineix la casa: els rellotges I els fonògrafs antics. Ben bé no els hem contat però calculo que en déu tenir més de 20, almenys visibles, i potser alguns menys fonògrafs. No cal dir que gran part d’aquests objectes són força valuosos i és que per a que us feu una idea, el fonògraf més antic que té en Philip data d’abans del 1900 i no toquen discos sinó conus de cera i les agulles són de cactus i tan sols es poden emprar una sola vegada. Però això no és res, tota la casa té dissemintas objectes antics i tan el forn, com la cuina, com el water són de fa entre 60 i 100 anys. Fins i tot hi té penjats uns vitralls de l’antiga catedral d’Oakland abans que l’enderroquessin després del terratrèmol del 89. Per la resta doncs el de sempre, menjar, beure, xerrar I riure. Realment aquesta parella és molt especial i interessant i sempre sabent tractar de manera esquisida als seus amics.

Demà també tenim una trobada especial. Hem quedat a l'Exploratorium amb en Dani Jimenez i la seva xicota, la Cristina. Per a qui no ho sàpiga, en Dani és una espècie de científic showman que apareix ja de fa unes temporades al programa El Club de TV3, on també hi treballo. El Dani i la Cristina estan fent un tour pels

Estats Units I hem pogut quedar per demà. Serà un luxe estar unes hores a l’Exploratòrium amb en Dani que ens explicarà amb gran passió i senzillesa les coses que hi trobarem. L’Exploratorium va ser el primer museu de ciència i tècnca del món i és considerat el millor, el model a seguir per la resta de museus del món. Allà, adults i infants observen, escolten, toquen, experimenten i, en definitiva entenen I aprenen. És realment un lloc molt especial i, amb la companyia d’en Dani i la Cristina, encara més.

Després d’això i per a concloure hem quedat amb la Maria i la Shana, una amiga peruana de la Ceyla i el seu cap de departament de l’Hospital de St Francis. Soparem al Beach Chalet, un bar-restaurant-cerveseria davant de l’oceà on, o hi pots sopar normal en un jardí amb música en directe o pots sopar entaulat amb vistes a l’oceà. Realment agradable, menjar abundant i la Porter artesana força bona. Realment la Ceyla ens porta a llocs, ja no interessants, sinó de qualitat. Fer de “turista” així és un luxe.

Al sortir del restaurant ens trobarem ple de grups de persones a la platja al voltant de fogueres i la boira extramadament pixanera que ens acompanyarà a casa de la senyora Delfina i, d’aquí, a casa.

California és realment gran

California és gran i, a mes, a l'estiu tambe hi fa calor, malgrat les aparences. Hem agafat el cotxe de lloguer, un Chevy (Chevrolet), l'econòmic, o sigui normal tirant a gran per a nosaltres. Ens hem dirigit cap a Lake Tahoe, el segon llac alpí més gran del món i que se situa a Sierra Nevada molt a prop de l'estat de Nevada. De fet, 3/4 parts del llac pertany a l'estat de California i 1/4 part a l'estat de Nevada. Quan es deixa enrera la badia de San Francisco el clima i el paissatge canvia de manera dràstica. Es passen uns turons considerablement alts però molt arrodonits i absolutament coberts per un mantell d'herba groga i eixuta els estius (i terriblement verda els hiverns) i s'arriba a la gran depressió central californiana. Plana i molt calorosa bàsicament té per oferir extensos camps de cereals i la ciutat de Sacramento, la capital administrativa de California. Bastantes milles cap a l'est passat Sacramento el paissatge comença a canviar un altre cop i l'autopista comença a guanyar en pendent. Comencen a aparèixer arbres i la temperatura comença a baixar un altre cop. Després de milles i milles interminables de boscos de pi roig i altres arbres acabem arribant a Lake Tahoe.

El llac Tahoe és un llac grandiós. Es calcula que si s'agafés tota l'aigua del llac i es diposités sobre California, l'aigua cobriria tot l'estat uns 35 centímetres. S'hi pot pescar, fer submarisme, nedar, fer castells de sorra a la platja, fer barbacoes, llogar motos d'aigua i llanxes foraborda, fer winsurf, kitesurf, kaiaking, reverse parachuting, ski aquàtic, passejar en catamarà o també en steamboat, agafar un telefèric i fins i tot jugar-te els diners en un dels molts casinos que s'hi poden torbar. En definitiva, pots fer-hi de tot en els seus més de 114 km de perímetre. De tot això però, nosaltres hem decidir fer:

1. Agafar un vaixell d'aquells americans que navegaven pel Mississipi i visitar l'Emerald Bay, una badia espectacular en la part oest del llac i que s'hi pot trobar una reproducció d'un castell viking del segle XIV i una petita illa enmig de l'aigua.
2. Visitar uns casinos ja  a la part de Nevada i amar-nos de l'ambient sòrdid, ple de fum (perquè a Nevada sí que deixen fumar als llocs públics) i amb un bestià força estrambòtic.
3.  Anar a la platja i també a visitar Carson City (capital de l'estat de Nevada) i Virginia City (un poblet miner típic del Far West enmig d'un desert)

Després de tot això hem anat a visitar la Maria i en Noel on viuen actualment, Tracy, prop de la ciutat d'Stokton i on el que més hi destaca és la calor infernal que sobrepassa els 42ºC. Ens hi hem quedat a dormir i al dia següent hem agafat el cotxe en direcció Napa Valley però no abans sense haver passat per un restaurant de menjar casolà mexica i fer un branch que afartaria un regiment de bisons afamats. Després d'haver passat llocs tan interessants com Dublin, camps sencers de molins de vent o uns terrenys on l'exèrcit americà fa proves amb bombes atòmiques, hem passat el pont de Benice i hem entrat a la vall. El primer que destaca és que quan més s'entra a la vall més estreta i més plena d'arbres està. El poble de Napa no té res però en canvi la vall és magnífica: Si es vol es pot anar a fer uns tastos de vins a la desena de cellers que hi ha; o bé anar a veure un bosc petrificat de fa milers d'anys; o bé anar a veure com escup un gran geiser.

Hem fet més 700 milles en dos dies i la veritat és que agafant el cotxe i anant a llocs llunyans pots prendre mesura de la grandiositat, ja no d'aquest estat, sinó de tots els Estats Units.

Estem reventats.

Úsos i abusos

Hem anat al vàter i hem llogat un cotxe.

I va passar a Monterey

Abans que arribessin els europeus les tribus Ohlone habitaven la zona que ara es coneix com a badia de Monterey. La ciutat en sí la van fundar dos catalans, Gaspar de Portolà i Fra Juníper Serra el 1770 i va servir com a capital de California sota bandera castellana i més endavant mexicana. Cap al 1849 va passar definitivament a mans nordamericanes i va deixar de ser la capital, per a ser-ho Sacramento.

Aquesta ciutat és coneguda per l'acadèmia militar, la seva universitat, la gran tradició de pescar i enllaunar tota mena de fruits de mar i, darrerament és famosa arreu del món pel seu Aquarium. I és precissament per això que hem vingut fins aquí, per això i per anar a veure Carmel, el poblet que ha tingut durant molts anys l'actor Clint Eastwood com a batlle.

Aquest diumenge hem sortit d'hora i hem agafat l'autopista 101 direcció Los Angeles. El paissatge a l'estiu és forca àrid, format per turonets amb poca vegetació sobretot a solana. La calor és intensa, al contrari que a San Francisco, i el sol crema. Tenim cinc carrils per a circular i hi ha bastant de trànsit direcció San Jose, una ciutat molt gran i amb un gran dinamisme econòmic i de negocis. De fet és la ciutat més gran de Silicon Valley amb diferència i gosaria dir que de tota la Badia.

La carretera va virant cap a l'oest fins que es transforma en una carretera ràpida de dos carrils per sentit. Quan engaltem la vall que ens durà a la badia de Monterey comenca a entrar la boira del Pacífic i la temperatura cau en picat. A Monterey la boira és intensa, fa fresca i no hi ha res de visibilitat. Aquí hem quedat amb la Maria i en Noel per passar el dia plegats amb la mare de la Jessica. Com que encara no hem esmorzat hem aprofitat per a anar a esmorzar a la manera americana: molt de bacon, patates fregides, salsitxes dolces, pancakes amb maple sirup, cafe america o capucciono, etc.

L'Aquarium de Monterey es enorme. De fet diuen que es dels mes grans del mon si no el mes gran. No us explicare gaire cosa del que s'hi pot veure pero com a anecdota puc comentar que aquest acuarium va ser una donacio a la ciutat del senyor Hewlett (el dels ordinadors) i senyora (una experta en temes relacionats amb l'ocea). Us recomano el que mes em va fascinar de l'Aquarium: les meduses, de les quals n'hi ha de moltes classes, i les lludrigues, que tambe n'hi ha de molts tipus i que semblen gossos salsitxa allargats i gairebe sempre mullats.

Despres d'aixo i de cami a Carmel es gairebe obligatori agafar la 16th milles road, que es de pagament pero que ofereix unes vistes extraordinaries de l'ocea. En aquesta carretera que, per cert es de pagament i cara, hi ha un camp de golf que sembla ser molt important per als tornejos del mon d'aquest esport i s'hi pot trobar un xipre centenari just davant de l'ocea. Aqui es on ha comencat el calvari. Primer a mi i despres li ha comencat a la Jessica. Despres de tants excessos amb el menjar han acabat arribant les cagarrines. I de quina manera. Puntuals cada mitja hora, hem hagut de fer desenes de padares durant les 16 milles de la carretera fins arribar a Carmel. Tard o d'hora les cagarrines havien d'arribar.

Us recomano Carmel by the Sea. Es un poblet extremadament maco amb un punt salvatge amb cases de fades i colons del Far West enmig d'arbres i mes arbres. Hi ha molt pijeriu i, per extrany que sembli, s'hi pot trobar de tot... de tot menys en Clint Eastwood, que no el vam veure per enlloc.

Schedule for Saturday

10:30 - Anar a comprar flors al Safeway. (Tres rams per 15 $)

11:30 - Anar a Hillsborough a visitar la Mrs. Techeira, mestressa de Freed's Coffee, una important importadora de cafè i te de San Francisco. (Viu amb el seu fill solter de 55 anys i un altre de casat de 60 en una mansió)

12:30 - Donar les flors i parlar amb Mrs. Techeira i després amb el seu fill Jim, el solter, que s'està recuperant d'haver perdut més de 80 quilos de pes i que treballa pels Giants. (La seva habitació és un museu)

13:40 - Anar cap al parc de San Lorenzo a San Lorenzo i celebrar l'aniversari del fill (Peter) del cosí de la Jessica (Ben) menjant American Cheese Burgers, Hot Dogs i altres menges mexicanes i guatemalteques.

17:00 - Tornar a casa i vestir-nos per a sortir per San Francisco.

18:00 - Sortir de casa, aparcar el cotxe al pàrquing de l'estació de BART de Colma City i agafar el primer tren cap a San Francisco.

19:45 - Sortir de l'estació del BART a Powell Station i caminar cap a Union Square per a veure un tros de pel.lícula protagonitzada per Paul Newman i Robert Redford a l'aire lliure. (La gent fumaba i bebia en públic)

20:50 - Cansar-nos de la pel.lícula a l'aire lliure i caminar cap a la confluència dels carrers California amb Market per agafar el Cable Car fins a Huntington Park. (Els seniors paguen 1$ i la resta en paga 5$)

21:15 - Entrar al Mark Hopkings Hotel i agafar l'ascensor fins a la darrera planta, el Top of the Mark. Demanar taula per a tres i esperar mirant les espectaculars vistes nocturnes de San Francisco. (Et fan pagar 10$ per cap per a entrar i es reserven el dret d'admissió segons com vagis vestit)

21:40 - Entrar a la sala principal del Top of the Mark, seure i demanar una ampolla de BV NAPA CABERNET de Napa Valley del 2004 i un Californian Cheese Plate per a acompanyar. (Una bona tria per unes vistes a la ciutat en un ambient amb poca llum i música en directe)

22:00 - Assaborir el vi i els formatges amb melmelades i confitures acompanyat-ho tot amb una bona conversa i música de funky i soul executada de manera impecable. (La cantant negra posava pell de gallina)

23:15 - Sortir i marxar caminant cap al St Francis Hotel, a Union Square. Entrar i agafar l'ascensor panoràmic fins a la planta 32.

23:35 - Agafar el BART a Powell Station, agafar el cotxe a Colma i arribar a casa. (Ja esgotats però contents)

00:25 - Dormir, i jo, escriure al bloc.

Silicon Valley

El terme Silicon Valley va ser ideat pel periodista Don C. Hoefler el 1971. Aquest nom designa a la zona sud de la Badia de San Francisco, entre Palo Alto i San Jose a la Vall de Santa Clara, i prové de l'alta concentració d'indústries que té aquesta zona i que estan relacionades amb l'alta tecnologia i la informàtica. Aquesta concentració tan gran d'indústries d'alta tecnologia a la vall va ser degut en, gran part, gràcies als esforços de William Shockley i Frederick Terman, professors de la Universitat d'Stanford. Bàsicament van pensar que una part molt gran de terreny verge de la Universitat podria ser emprat per a implantar empreses d'alta tecnologia per a poder-hi enviar estudiants per a que fessin pràctiques.

Havíeu sentit a parlar abans de Silicon Valley? Jo, bàsicament gràcies a les pel·lícules. Una de les que em venen a la ment ràpidament és "Panorama per a matar", una de les pel·lícules de James Bond i que va ser protagonitzada per Roger Moore. En aquesta pel·lícula, el dolent un jove mig boig i mig nazi anomenat Zorin, vol inundar Silicon Valley per a fer desaparèixer la indústria que hi hostatge i fer-se'n amb el control. Ara però, si investigueu una mica us n'adonareu que empreses com eBay, Hewlett-Packard, Yahoo o Intel hi tenen les oficines principals.

Nosaltres hem fet la fricada d'anar a la seu d'Appel i de Google. La d'Appel se situa a la ciutat de Cupertino i consta de desenes de naus industrials i complexos d'oficines i on, fins i tot, hi tenen una botiga en el seu edifici principal. Google té la seu a Mountain View, poble fronterer amb Cupertino. També posseeix una sensacional extensió de terreny amb desenes d'edificis. El que més sobta és el fet que aquesta empresa té un campus enorme on els treballadors i treballadores poden gaudir de restaurants molt assequibles, piscina i jacuzzi, sales de lleure, camps de boleibol platja, horts, benzineres i un llarg etcètera. Els treballadors i treballadores són tractats a cos de rei i això assegura a l'empresa la seva màxima fidelitat i dedicació. Realment fascinant.

Fog, fog and nothing but fog.

Aquesta és la grandesa de Califòrnia. Un dia pots estar al Mount Whitney a 4.500 metres d'alçada i unes hores més tard pots estar a la zona més baixa dels Estats Units, al desert de Death Valley, o nedant per les platges de Drake Beach i després estar enmig del Silicon Valley. California té moltes joies naturals. Hi ha el Yosemite Park, el Death Valley, el Muir Woods, el Tahoe Lake, el San Francisco Bay, el Mount Shasta... Avui hem anat a una d'aquestes maravelles: al Point Reyes Reservoir National Park. 

Aquesta reserva natural és un tros de terra separada del continent per la Falla de San Andreas i es troba a uns 50 km de la ciutat de San Francisco. Passats els Muir Woods, un parc de suquoies  gegants, s'arriba a una zona similar al Llac Ness d'Escocia. Precissament el poble més important de la zona és el petit i agradable Inverness. A la banda continental de la llenca d'aigua hi trobem la Serralada Bolinas, una serralada amable amb pocs arbres i plena d'herba que aquesta època de l'any és ben daurada. L'altra part, la que ja pertany a la reserva natural és una zona plena de boscos ferestecs i la part més propera a l'oceà és un altiplà ple d'herba, algunes granges i grans penyassegats i algunes platges on a l'estiu s'hi passeja una espessa boira i a l'hivern s'hi veuen grans tempestes. Aquesta zona va ser una de les primeres en ser vistes pels europeus gràcies a Sir Francis Drake el qual hi va arribar donant la volta al món per mar i el que el qual mai no va adonar-se de l'existència de la Badia de San Francisco.

Aquesta zona del nord de San Francisco sembla un altre món. Plena de boira, extensions immenses de boscos i de prats en aquest lloc hi escasseja la gent i hi abunden les espècies animals i vegetals i bàsicament s'hi pot anar per a gaudir de la tranquilitat i espectacularitat de la natura, fer fotos o caminar pels seus camins. És absoltament recomenable visitar el far el qual encara guia els vaixells ja sigui amb llum o amb so. Les vistes del Pacífic són extraordinàries a no ser que hi hagi la boira estiuenca. Però el que he trobat més espectacular és la platja de Drake. Aquesta platja arresserada en una badia força oberta es troba després de baixar per uns boscos des de l'altipla. Amb sorra fina i penyassegats portentosos segurament és una de les platges més boniques i extraordinàries que he vist mai a la meva vida.

Si després de visitar Point Reyes encara us queden forces podeu fer com nosaltres, tornant a San Francisco, aturar-vos en un dels pobles més cars de la badia per a viure-hi i on s'hi poden gaudir de les millors vistes del Golden Gate i San Francisco. El poble en qüestió es diu Tiburon. Aquí hi viuen persones importants i bàsicament riques i entre les quals hi podeu trobar l'André Agassi o la banda Metallica.