La Birria de 55th St.

Avui, després d'uns quants dies intensos, ens hem llevat tard i hem anat a comprar a una zona industrial de SSF. Primera parada a Marshalls, uns grans magatzems de roba i coses de la llar de saldo que es fan pagar a Europa i no gens barat. Després menjar i altres foteses a Lucky i Safeway. Cap novetat. Sempre hi trobes més coses de les que pots esperar.

Després d'això, visita "familiar" a Oakland. Passant un altre cop pel San Mateo Bridge i agafant la interestatal 880. La família Jimenez, els pares provinents de Guadalajara Mèxic, viu en una caseta humil al carrer 55 d'un suburbi també humil. Aquesta gent han estat sempre amistats de la família de la Jessica i sempre que venim per aquí els anem a visitar... com a la resta d'amistats i familiars. El que ha canviat més de quan vàrem venir per primer cop és que en Lio, un dels fills de la família, ja no hi és. Va morir fa poc després d'una llarga malaltia degenerativa. Tan ell com la seva germana Yesenia solien a jugar habitualment amb la Jessica des de que tenien pocs anys. Allà ens hi hem trobat mitja família, tots mexicans o "txicanos", i amb els qual hem sopat cap a les 5 de la tarda una realment bona Birria, un plat típic mexicà consistent en carn de vedella estofada durant 5 hores, arròs llarg poc especiat i puré de mongetes amanit amb col i ceba ratllades. Per beure aigua d'Ibiscus (anomenada pels llatins americans com a Agua de Jamaica) i deprés un pastís especialment comprat per a nosaltres, la Jessica i jo, extremadament bo i dolç.

Hem estat xerrant bastant. Aquesta gent ja l'havia vista gairebé tota la darrera vegada que hi vàrem anar i ja saben que jo no sóc espanyol tot i que habitualment es refereixen a Espanya quan parlen d'on venim. M'encanten els mexicans i altres llatins americans perquè no tenen els prejudicis ni cap tipus de xenofòbia envers els catalans. De fet, ells mateixos veuen els espanyols, òbviament parlant en general, com a gent els quals un dia els van conquerir. En tot cas hem estat parlant llarga estona i he tornat a veure el que ja vaig veure anteriorment: la gent gran parla en espanyol però els joves i sobretot els nens parlen gairebé exclusivament en anglès.

Cap a les 9 hem tornat a agafar el Bay Bridge, com ahir, cap a SSF. Aquest potser és el pont més espectacular dels ponts que hi ha a la badia. De nit és magestuós tot il·luminat ple de cotxes i amb les vistes cap al Financial District ben bé com si fóssim en una pel·lícula de Dirty Harry. Genial. L'únic que no, les cues que es fan al peatge.