Reflexions sobre San Francisco

No hi ha dubte que San Francisco es una ciutat cosmopolita. Cosmopolita però americana, per tant, dista un pèl de les ciutats europees en alguns aspectes, que de vegades resulten fonamentals per a entendre-les. Primer de tot quan arribes a una ciutat americana, ja de camí de l'aeroport, un té la sensació que tot és gran: les autopistes, els cotxes, les ciutats, les cases, la gent, els centres comercials, els supermercats, els productes que hi trobes dins, les minories... Tot és gran. De fet si algú ha anat a Texas (no és el meu cas) sabrà que fins i tot els insectes, els animals i les plantes són més grans que a la resta del país. 

La ciutat de San Francisco no és exageradament gran, hi viuen unes 800.000 persones però quan mirem la seva àrea metroplitana ens n'adonem que és enorme: més de set milions i mig de persones hi viuen, una població similar a la de tota Catalunya. Com diu la Ceyla, la mare de la Jessica, quan agafes el transport públic, sobretot el bus, i viatges amb ell, te n'adones a quin barri ets només veient la gent que hi entra. Quan ets al Financial District hi trobes barreges i al carrer hi veus gent que treballa en les oficines que hi ha als gratacels. Quan passes per carrers de China Town la majoria de gent que entra al bus és xinès. El mateix passa quan el bus et passeja per Mission, els quals entren al bus en aquest cas són llatins, sobretot mexicans. Si el que fas és anar a Heights Ashbury el que passa és que l'autobús s'omple d'outsiders, borratxos llanuts que continuen vivint als anys 70. Hi així és un no parar. L'interessant del cas és que pels barris més benestants hi veus gent humil al bus, els mateixos que treballen en les cases de la gent que mai agafa un transport públic. 

De fet, les races a San Francisco estan força barrejades, el racisme no és evident, però a l'hora de la veritat moltes vegades la gent s'agrupa amb gent de la seva mateixa ètnia o "raça". Tanmateix, com molt bé pots observar arreu, el que defineix aquesta societat, com segurament a qualsevol societat occidental, és el classisme. La gent es barreja en espais públics independentment si són negres o blancs o asiàtics. 

 

Avui hem caminat força per Russian i Nob Hill, antics barris amb grans mansions de gent benestant i burgesa. Les vistes són extraordinàries i hi ha enormes cases que es van mantenir després del gran terratremol de 1906 i el gran incendi que va arrassar gran part de la ciutat. Després hem agafat el bus i hem visitat un altre cop Haight Ashbury per anar a comprar discos a Amoeba. Amoeba és possiblement la botiga de discos més gran que he conegut mai. La superfície total déu sobrepassar els 800 metres quadrats i s'hi pot trobar gairebé qualsevol cosa de qualsevol estil musical. És extraordinàriament impressionant per a qualsevol que li agradi la música (o com a mínim els Record Guinness). Sincerament Haight Ashbury és un barri molt bonic i amb molta vida. Les botigues alternatives amb les més cares es barregen en un ambient de tolerància heretada de l'època del moviment Beat i Hippy. Tot i això, la veritat és que trobes molta gent que bruteja amb generositat, que sembla que l'única cosa que facin a la vida és veure-la passar més o menys afectats per alguna substància legal o no. Realment en aquesta ciutat, i a Haight Asbury en concret, trobes molta gent realmnet que no són d'eixe món (com dèia el poeta). Des d'allà es pot caminar i caminar passant per Tween Peaks, una talaia des d'on es veu tota la ciutat, fins arribar a Mission i Castro. Castro segueix igual però potser més modernitzat. És el barri gay més conegut del món que es va crear per a fer visible la comunitat gay i reclamar els drets que no tenien. Ara és un barri residencial amb el Castro St. com a carrer principal i on s'hi poden fer moltes coses, com, per exemple, visitar el Castro Theater, un cinema de la primera meitat de segle XX. De vegades, passejant per Castro i coneixent parelles gay et donen ganes de ser-ho, tot i que encara ara són discriminats en algunes coses.