California és gran i, a mes, a l'estiu tambe hi fa calor, malgrat les aparences. Hem agafat el cotxe de lloguer, un Chevy (Chevrolet), l'econòmic, o sigui normal tirant a gran per a nosaltres. Ens hem dirigit cap a Lake Tahoe, el segon llac alpí més gran del món i que se situa a Sierra Nevada molt a prop de l'estat de Nevada. De fet, 3/4 parts del llac pertany a l'estat de California i 1/4 part a l'estat de Nevada. Quan es deixa enrera la badia de San Francisco el clima i el paissatge canvia de manera dràstica. Es passen uns turons considerablement alts però molt arrodonits i absolutament coberts per un mantell d'herba groga i eixuta els estius (i terriblement verda els hiverns) i s'arriba a la gran depressió central californiana. Plana i molt calorosa bàsicament té per oferir extensos camps de cereals i la ciutat de Sacramento, la capital administrativa de California. Bastantes milles cap a l'est passat Sacramento el paissatge comença a canviar un altre cop i l'autopista comença a guanyar en pendent. Comencen a aparèixer arbres i la temperatura comença a baixar un altre cop. Després de milles i milles interminables de boscos de pi roig i altres arbres acabem arribant a Lake Tahoe.
El llac Tahoe és un llac grandiós. Es calcula que si s'agafés tota l'aigua del llac i es diposités sobre California, l'aigua cobriria tot l'estat uns 35 centímetres. S'hi pot pescar, fer submarisme, nedar, fer castells de sorra a la platja, fer barbacoes, llogar motos d'aigua i llanxes foraborda, fer winsurf, kitesurf, kaiaking, reverse parachuting, ski aquàtic, passejar en catamarà o també en steamboat, agafar un telefèric i fins i tot jugar-te els diners en un dels molts casinos que s'hi poden torbar. En definitiva, pots fer-hi de tot en els seus més de 114 km de perímetre. De tot això però, nosaltres hem decidir fer:
- Agafar un vaixell d'aquells americans que navegaven pel Mississipi i visitar l'Emerald Bay, una badia espectacular en la part oest del llac i que s'hi pot trobar una reproducció d'un castell viking del segle XIV i una petita illa enmig de l'aigua.
- Visitar uns casinos ja a la part de Nevada i amar-nos de l'ambient sòrdid, ple de fum (perquè a Nevada sí que deixen fumar als llocs públics) i amb un bestià força estrambòtic.
- Anar a la platja i també a visitar Carson City (capital de l'estat de Nevada) i Virginia City (un poblet miner típic del Far West enmig d'un desert)
Després de tot això hem anat a visitar la Maria i en Noel on viuen actualment, Tracy, prop de la ciutat d'Stokton i on el que més hi destaca és la calor infernal que sobrepassa els 42ºC. Ens hi hem quedat a dormir i al dia següent hem agafat el cotxe en direcció Napa Valley però no abans sense haver passat per un restaurant de menjar casolà mexica i fer un branch que afartaria un regiment de bisons afamats. Després d'haver passat llocs tan interessants com Dublin, camps sencers de molins de vent o uns terrenys on l'exèrcit americà fa proves amb bombes atòmiques, hem passat el pont de Benice i hem entrat a la vall. El primer que destaca és que quan més s'entra a la vall més estreta i més plena d'arbres està. El poble de Napa no té res però en canvi la vall és magnífica: Si es vol es pot anar a fer uns tastos de vins a la desena de cellers que hi ha; o bé anar a veure un bosc petrificat de fa milers d'anys; o bé anar a veure com escup un gran geiser.
Hem fet més 700 milles en dos dies i la veritat és que agafant el cotxe i anant a llocs llunyans pots prendre mesura de la grandiositat, ja no d'aquest estat, sinó de tots els Estats Units.
Estem reventats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada