Abans que arribessin els europeus les tribus Ohlone habitaven la zona que ara es coneix com a badia de Monterey. La ciutat en sí la van fundar dos catalans, Gaspar de Portolà i Fra Juníper Serra el 1770 i va servir com a capital de California sota bandera castellana i més endavant mexicana. Cap al 1849 va passar definitivament a mans nordamericanes i va deixar de ser la capital, per a ser-ho Sacramento.
Aquesta ciutat és coneguda per l'acadèmia militar, la seva universitat, la gran tradició de pescar i enllaunar tota mena de fruits de mar i, darrerament és famosa arreu del món pel seu Aquarium. I és precissament per això que hem vingut fins aquí, per això i per anar a veure Carmel, el poblet que ha tingut durant molts anys l'actor Clint Eastwood com a batlle.
Aquest diumenge hem sortit d'hora i hem agafat l'autopista 101 direcció Los Angeles. El paissatge a l'estiu és forca àrid, format per turonets amb poca vegetació sobretot a solana. La calor és intensa, al contrari que a San Francisco, i el sol crema. Tenim cinc carrils per a circular i hi ha bastant de trànsit direcció San Jose, una ciutat molt gran i amb un gran dinamisme econòmic i de negocis. De fet és la ciutat més gran de Silicon Valley amb diferència i gosaria dir que de tota la Badia.
La carretera va virant cap a l'oest fins que es transforma en una carretera ràpida de dos carrils per sentit. Quan engaltem la vall que ens durà a la badia de Monterey comenca a entrar la boira del Pacífic i la temperatura cau en picat. A Monterey la boira és intensa, fa fresca i no hi ha res de visibilitat. Aquí hem quedat amb la Maria i en Noel per passar el dia plegats amb la mare de la Jessica. Com que encara no hem esmorzat hem aprofitat per a anar a esmorzar a la manera americana: molt de bacon, patates fregides, salsitxes dolces, pancakes amb maple sirup, cafe america o capucciono, etc.
L'Aquarium de Monterey es enorme. De fet diuen que es dels mes grans del mon si no el mes gran. No us explicare gaire cosa del que s'hi pot veure pero com a anecdota puc comentar que aquest acuarium va ser una donacio a la ciutat del senyor Hewlett (el dels ordinadors) i senyora (una experta en temes relacionats amb l'ocea). Us recomano el que mes em va fascinar de l'Aquarium: les meduses, de les quals n'hi ha de moltes classes, i les lludrigues, que tambe n'hi ha de molts tipus i que semblen gossos salsitxa allargats i gairebe sempre mullats.
Despres d'aixo i de cami a Carmel es gairebe obligatori agafar la 16th milles road, que es de pagament pero que ofereix unes vistes extraordinaries de l'ocea. En aquesta carretera que, per cert es de pagament i cara, hi ha un camp de golf que sembla ser molt important per als tornejos del mon d'aquest esport i s'hi pot trobar un xipre centenari just davant de l'ocea. Aqui es on ha comencat el calvari. Primer a mi i despres li ha comencat a la Jessica. Despres de tants excessos amb el menjar han acabat arribant les cagarrines. I de quina manera. Puntuals cada mitja hora, hem hagut de fer desenes de padares durant les 16 milles de la carretera fins arribar a Carmel. Tard o d'hora les cagarrines havien d'arribar.
Us recomano Carmel by the Sea. Es un poblet extremadament maco amb un punt salvatge amb cases de fades i colons del Far West enmig d'arbres i mes arbres. Hi ha molt pijeriu i, per extrany que sembli, s'hi pot trobar de tot... de tot menys en Clint Eastwood, que no el vam veure per enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada