Del cor financer a l'ànima de la ciutat

Hem començat el dia esperant mitja hora un bus que ens portés a l'estació del BART de SSF. El BART és, de fet, el Bay Area Rapid Transport, una mena de metro d'estètica Star Wars de 10 vagons de llarg que va cagant llets i fot un soroll infernal. Surts mig sord i un pèl marejat.



El matí l'hem passat al Financial District, fent una passejada de vàries hores per carrers típics com Market St., Drumm St., Sacramento St., Front St. Montgomery St. i un llarg etc. que ens transporta a la fundació de la ciutat. Com és força habitual en ciutats nordamericanes és habitual veure ple de gent força ben vestida que treballa en els gratacels dinant o prenent alguna cosa en parcs o en algun dels centenars de restarants de la zona financera. Però el que més frapa és caminar per carrers on mai no hi toca el sol per culpa dels gratacels que s'amunteguen un al costat de l'altre i veure, per altra banda, petits edificis antics de totxana i un pis d'alçada convivint pacíficament amb els monstruosos edificis de ciment i vidre.




Després d'aquestes fortes emocions hem decidit anar a dinar a un xinès de Chinatown; d'on si no? Després de voltar un pèl hem acabat anant al Chef Hung's Restaurant de Clay St., un "antro" subterrani que ens ha fet el pes després de cansar-nos de la nostra indecisió. Un local petit, auster i un pèl cutre que tenia les parets plenes de cartells de colors llampants i totalment escrits a mà i en xinès i que tenia clients occidentals i xinesos a parts iguals. Ens ha atès un xinès un pèl americanitzat, un pèl obès i molt simpàtic que ens ha pres nota mentalment. Hem demanat similar al que demaneríem a Barcelona però amb la diferència notable de gust i de quantitat: si en un xinès de Barcelona t'omples amb un menú de 6 euros, aquí amb un simple plat de 6 dollars, simplement reventes. Sincerament ha estat una esperiència que m'ha tornat a recordar pel·lícules americanes de la infantesa. Fins i tot, a l'acabar, el noi ens ha portat dues galetes de la sort i ens ha preguntat si ens volíem endur el que ens havia sobrat... ben bé uns 3 dollars i mig per cap.


Els missatges de les galetes deien:

- You will take a pleasant journey to a place far away.
- Remember three months from this date. Good things are in store for you.



Després d'això hem anat de compres per Union Square. Allà hi ha de les millors botigues de la ciutat i hem aprofitat per anar al GAP i al LEVI'S Store. Val la pena. Després un cafè per a emportar i agafar el bus cap a Haight Ashbury.



Després de pujar tot Mc Allister St. hem anat a parar a St Ignatius Church, al costat de la University of San Francisco. Òbviament el campus d'aquesta universitat era mort i només hi havia uns quants entrenant al camp de baseball. Hem entrat en una facultat de ciència per anar al labavo i mentre esperava la Jessica m'he assaventat gràcies a un retall de diari enganxat en un suro que segons un matemàtic americà hi haurien unes 45.000 maneres diferents de cordar-se les sabates. Després hem sortit. Hem recollit una pilota usada de baseball que se'ns ha creuat pel camí i mentre la boira ens mullava hem anat cap a la confluència del carrer Haight i el carrer Ashbury. Aquest barri és el que va veure néixer el moviment Beat i més tard el Hippie i que s'assembla una mica al Portobello de Londres però més gran i variat. Hem tingut temps de passejar un pèl, agafar el bus 71 i anar cap a buscar el BART per tornar cap a SSF.



El bus anava ple. Ens hem assegut darrera de tot on també ho han fet una dona d'uns 55 anys i un home de 47, el típics outsiders borratxos de Haight Ashbury que en el seu moment van ser els hippies amb els quals tot el món s'hi va emmirallar i que, van quedar tan frapats, que s'hi van quedar fins al moment. Ambdós feien pudor de diferents substàncies corporals i no. Cridaven per parlar i la dona portava un gos que se'm va asseure als peus. Parlaven de coses inconnexes mentre s'obrien unes cerveses i se les servien en uns mugs de cafè amb llet. Van tenir temps de repassar les seves vides personal i que m'escopissin vàries vegades. Tot plegat un bany de realitat.



La tornada tranquil·la. Vam anar a la típica Corner Shop regentada per un hindú i vàrem comprar unes cerveses locals, la Anchor Steam Beer de San Francisco. Sopar i dormir.

Demà serà el primer dia que la Ceyla, la mare de la Jess, ens deixi el seu cotxe.