La veritat és que no tenim jet lag més que res perquè això passa quan vas contra horari però no pas quan viatges en la mateixa direcció que el sol. És fascinant. Ahir el vol es va fer molt pesat, sobretot el primer per anar a Philadelphia. No s'acabava mai i no podies mirar ni per la finestra perquè ens havia tocat el passadís central. EL trajecte cap a San Francisco ja va ser una altra cosa: dues finestres, tres seients per als dos, turbulències vàries i la mev primera tempesta en avió. Núvols negres ben amenaçadors, llamps i soroll de motors en plena turbolència mentre queia una pedregada... Emocionantment acollonidor.
El mes d'agost a San Franciso és fresquet. La boira que entra pel Pacífic s'instal·la a la part oest de la badia i fa baixar més de 15 graus la temperatura que fóra normal per a l'època. En canvi en la part oest de la badia, a Berkeley o a Oakland, la temperatura és d'estiu i, per tant, pots passar d'un hivern molt suau a un estiu força rigorós només en 4 milles de pont, un dels ponts que travessen la badia.
Avui serà un dia d'aclimatació. Passejarem pel centre de South San Francisco i potser anirem a San Francisco en BART, una espècie de rodalies o metro, que en prou feines té dues o tres línies. Una cosa tranquil·la, esperem. Per cert, que aprofitarem per a comprar alguna samarreta de màniga llarga i un cable per a introduir les fotos al Mac... sempre t'acabes deixant alguna cosa a casa... i en aquest cas,i per ara, ha estat el maleït cable per passar les fotos!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada