Es té la percepció que als Estats Units d'Amèrica es menja fatal. Òbviament és una percepció estesa i que té una part de raó. El fet és que si vas a un Supermercat pots trobar de tot. Ahir vam anar a comprar a Longs, una espècie de lloc que va començar sent una farmàcia a l'engròs i ha esdevingut una espècie de Lidl amb farmàcia. Una farmàcia on, incomprensiblement, s'hi pot comprar fins i tot tabac i per confòs que sembli es veu que a partir de l'octubre ja no es podrà fer. Després, al costat vam anar als coneguts magatzems d'alimentació Safeway on vam comprar bàsicament fruita i verdura. Allà vam adonar-nos per desena vegada que almenys a Califòrnia es pot menjar molt sa (i amb una atenció gran als productes biològics) però que alhora tens tanta oferta de "marranades" de molt bon gust i de mida gegant que és difícil dir que no. Al beef jerky, al pop corn banyat amb formatge cheedar o als Reese's són tres coses a les que no li dic que no, com tampoc li vaig dir que no al frankfurt embolcallat de pasta de pretzel. En tot cas són "marranades" boníssimes i que un cop a l'any no fan mal.
South San Francisco no està dissenyada per a caminar. I d'això te n'adones quan has d'anar a comprar al Safeway caminant. Un trajecte que faries en 5 minuts en cotxe des del Down Town, l'acabes fent en 25 minuts per voreres mal fetes, polígons industrials, semàfors que duren 10 segons en color verd i ple de camions i picks up de gran cilindrada bramant aquí i allà. És comprensible que tothom agafi el cotxe per a fer qualsevol de les coses bàsiques que en les ciutats europees es fan al costat de casa. I més tenint en compte que el transport públic no és una meravella.
Hem anat a San Francisco després de dinar... però per primera vegada des que venim aquí hem anat en transport públic. Realment és lent. L'autobus 130 o 132 et deixen a l'estació del BART. La gent, com per exemple el conductor de l'autobús o la caixera del súper o qualsevol altre, segueix sent extremadament educada i comunicativa, la qual cosa sorprèn a qualsevol europeu de ciutat, tan del nord com del sud.
Hem arribat a San Francisco i hem baixat a Powell. Enmig del Financial District i Union Square, l'antic San Francisco, hem decidit anar a China Town, un lloc obligat per a visitar. Enmig de gratacels, botigues més o menys bones i ple de gent es manté el barri xinès, de San Francisco, un dels més grans del món fora de la Xina clar. S'entra per la cantonada de Grant Street amb Bush Street que és l'anomenada Gateway del Chinatown. El primer que salta a la vista és que els edificis són molt baixos i d'una edat de 100 anys els més antics. Sembla un decorat de cinema d'una ciutat cantonesa i la majoria de gent que t'hi trobes és xinesa o turistes. Hi trobes botigues de tot tipus: d'electrònica, souvenirs, restaurants, antiguitats, de productes de la llar i alimentació xinesos i per a xinesos... Aquest barri sempre em fa pensar en la pel·lícula clàssica dels 80 de a qual només recordo el títol en espanyol: Golpe en la Pequeña China. Fins i tot vaig trobar un lloc on hi posava el nom del dolent de la pel·lícula, Xin Tao.
Durant la nostra estada al Chinatown feina un cel espectacular el qual només es pot veure a San Francisco. Imagineu un cel blau i assoleiat ple de gratacels per on l'escola de tant en tant la boira volant a alta velocitat i que dóna sensació de vertigen. Realment excepcional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada